Comunitat ramoforestal

Muhar (Índia)

Comunitat ramoforestal

A l’àrea de Shivpuri ens trobem front una situació de deterioració dels boscos, una comunitat que s’ha vist expulsada del seu hàbitat natural, la tribu dels Saharia, i el potencial de treballar amb les seves a través dels Self Help Groups. El Women Resource Zone es presenta com una comunitat ramoforestal, on les activitats de subsistència de la societat índia, la ramaderia, són conciliades amb l’habitat tribal, el bosc. Com a programa específic del WRZ, es proposa un Centre de Producció de Ghee(1) amb l’objectiu de generar ingressos econòmics al vendre la producció a una cooperativa de llet existent a la propera ciutat de Bhaunti.

1
THE SAHARANA
El projecte parteix de l’observació de la manera de viure dels Saharia, per tal de generar una tipologia d’espai adequada al seu hàbitat. Saharana, es com s’anomena l’assentament tribal i es caracteritza per l’agregació d’unitats disposades entorn un espai comú i compartit per tots els que hi viuen, el pati. Aquesta agregació funciona com un únic conjunt, on cada unitat s’entén com una estança de la casa i on l’espai protagonista és el central, exterior. Aquest espai representa el nucli d’activitats i s’hi desenvolupen la major part de les tasques quotidianes de les dones. La transició entre les unitats sempre es fa a través de l’espai exterior, no hi ha la concepció de recórrer l’espai interiorment. Les unitats són d’una dimensió mínima -dormir i emmagatzemar- però acotada, limitant així la possibilitat de compartimentació. L’interessant es veure com habiten i s’apropien de l’exterior a través dels espais de confort: la construcció d’una ombra. Els conceptes de creació de Saharana –agregació, pati, ombra, unitats acotades- es traslladaran a l’hora de fer el projecte.

THE STRATEGY
S’integren les edificacions existents al projecte i s’emfatitza la presència de l’espai-intersecció que trobem junt l’emplaçament per tal de relacionar el centre amb la seva futura via comercial cap a Bhaunti i generar un espai filtre d’accés al centre.
El pati principal absorbeix el canvi de direcció dels dos carrers, recordant així al desordre natural que es crea als households(2) tribals, i articula les dos parts del programa del WRZ. Com a resultat, es proposa dos patis relacionats entre sí, generats a partir d’unes unitats mínimes (però acotades), que es van disposant perpendicularment a una separació de 3 m permetent així la varietat d´ús. La relació entre la unitat i el pati es fa a través d’una gran obertura. Per tal de garantir la sostenibilitat del projecte es proposa un planejament en fases. Els factors que condicionen la lògica de creixement venen donats per: el creixement i poda dels arbres, la capacitat d’aprenentatge de la comunitat i la conciliació de les tasques productives i reproductives.

2
THE TRIBAL HERTLAND
Més enllà de l’edifici, està l’impacte en l’entorn i les activitats que es generen al voltant. L’edifici s’envolta d’una naturalesa projectada, creant llocs de convivència i espais d’oportunitat per a que es desenvolupi la vida quotidiana de les dones tribals. Al centre s’accedeix per dos punts, un de caràcter més públic i l’altre més privat; dominat per la presència de les dones a través del punt d’aigua i del chaupal(4). L’edificació proposada s’integra amb l’entorn, agafant una imatge i un gra proporcional amb les cases del voltant i ,el joc de les cobertes, dóna lloc a alçats laterals que recorden les cobertes a dos aigües de la tradició.

3
El pati principal es projecta amb la intenció de proporcionar un espai de qualitat on les dones puguin realitzar les seves activitats diàries i es creï un sentiment de pertinença al lloc. Com a element principal d’aquest espai, tenim el chaupal (3), amb la mesura idònia per a que puguin passar varies coses alhora, pendre el txai(4), assecar les llavors o fer una reunió improvisada. La resta d’espais que sumen activitat al pati són el punt d’aigua i els espais porxats de la guarderia i de la cuina comunitària. La suma de totes aquestes activitats convertiran el pati en l’anima de Saharana.

4
A l’hora de projectar l’edifici, s’ha tingut en compte els recorreguts de les dones, i molt especialment, els de la part productiva, que adquireixen un caràcter funcional i es relacionen amb el procés d’elaboració del ghee, atenent als requeriments de cada fase del procés que són: (1)Abastiment de matèria primera, llet i llenya, aquests recorreguts es pensen exempts al pati interior per tal de descongestionar els moviments dins d’aquest; (2)bullir la llet i deixar-la resposar; (3) emmagatzemar; (4) vendre i (5) rentar els recipients.

5
L’espai de cuinar es fragmenta per un moviment, trencant així amb la monotonia dels espais rectangulars i proporcionant més profunditat a l’espai. Aquest moviment té la intenció de generar dues zones , una més petita i reservada, amb una part de magatzem; i l’altre més gran i amb una relació directa amb el pati. S’ha tingut en compte la manera en la que cuinen allà; ajupides, a foc obert i a l’exterior. Per aquest motiu, es decideix ubicar els forns en relació amb l‘obertura, aconseguint una relació amable amb l’entorn. Aquesta relació, s’emfatitza amb l’aparició d’unes obertures, més íntimes, les finestres, que s’ubiquen a dos cotes diferents en relació a la posició corporal, ajupida o dreta. Les relacionades amb el cuinar, es posen baixes, i les relacionades amb el caminar, altes.
Com a resultat, es dona forma a un espai que recolza una manera de viure acord amb l’experiència tribal.

6
FROM NOMADISM TO A SEDENTARIAN LIFESTYLE
Per la materialitat del projecte es parteix de l’anàlisi de les cases tribals. S’observa una evolució relacionada amb un canvi de vida nòmada a una sedentària. Mentre que les primeres són construccions lleugeres, fetes amb troncs d’arbres, fulles i terra, aquestes es van solidificant a mesura que la tribu s’assenta al poblat. Actualment, la majoria de les cases es construeixen amb pedra o maons i troncs d’arbres. Climàticament, són cases amb poca ventilació, sent poc salubres i fosques, amb una única obertura.

7
CLIMATE, CONSTRUCTION AND STRUCTURE
Es proposa una volumetria formada per una base sòlida de pedra i terra, sobre la qual es repenja una estructura de bambú que dóna lloc a una coberta ventilada. D’aquesta manera, es dóna solució a les altes exigències de ventilació dels volums dels forns, on s’acumula molta calor. Aquesta solució és transferible a totes les parts del centre. Partint de la secció tipus dels mòduls dels forns, a la part reproductiva, la coberta s’aixeca fins a donar lloc a un espai habitable, i a la part dels bestiar, el mur desapareix, quedant només l’estructura de bambú.

8
Un valor que s’ha afegit al projecte, és el de transmetre coneixements tècnics a la comunitat per tal que els puguin aplicar en millorar el seu dia a dia. Per això, a mode de manual, s’ensenya com s’han de construir, mantenir i utilitzar certes part puntuals del projecte.

9
Ghee(1) forma semi líquida de mantega, molt important en la cuina índia i en la cultura ayurvèdica.
households(2) unitat domèstica constituïda per membres d’una família que viuen junts
chaupal(3) lloc de reunió social. Espai elevat respecte el terra,ocupant l’ombra generada per la copa d’un arbre
chai(4) té

Helena Cardona

Helena Cardona és arquitecta.

Deixa un comentari