EQUAL SAREE

EQUAL SAREE

La iniciativa “Walking India” s’ha desenvolupat en el marc de l’associació Equal Saree. A Equal Saree treballem per explorar les possibilitats de l’arquitectura i l’urbanisme com a eines de transformació social des de la perspectiva de gènere amb l’objectiu de millorar les condicions de vida de les dones. En el cas concret de “Walking India”, per millorar la situació de les dones a l’Índia.

La nostra metodologia es basa en detectar àrees de vulnerabilitat social o amb un mal disseny urbà, on realitzem una diagnosis de gènere a partir d’activitats participatives amb dones i altres grups locals i, posteriorment, apliquem el concepte de Women Resource Zone (WRZ).
S’han desenvolupat cinc Projectes Finals de Carrera dins la iniciativa “Walking India” i els quatre que s’exposen a continuació són el resultat d’aplicar aquesta metodologia en dos contextos diferents: un context urbà, el barri d’Okhla al sud-est de Delhi i un context rural, l’assentament tribal a Muhar, Madhya Pradesh.

IMATGE_01

DONA I ESPAI

Segons la Constitució Índia, les dones tenen els mateixos drets que els homes. Però a la realitat, l’accés als recursos econòmics, a la propietat, a l’educació i a la seva llibertat individual està restringit. És necessari que la dona s’apoderi econòmica i psicològicament de manera a que pugui desenvolupar els diferents aspectes de la seva vida en igualtat d’oportunitats. Entenent que l’apoderament és un procés en el qual la dona aconsegueix el control de la seva pròpia vida a través de reforçar la seva autoestima, passant de la dependència a la independència, de la marginalització a la participació i de la inseguretat a la presa de decisions.

IMATGE_02

Volem destacar la importància d’analitzar l’ús de la ciutat amb perspectiva de gènere; és a dir, recollir i veure quines són les diferents realitats que viuen les dones i els homes. Existeix un ús desigual de l’espai, en general, la dona passa la major part del dia en els espais privats, observant l’exterior des del llindar de la casa. En canvi l’home domina l’espai públic, realitzant les activitats més relacionades amb el comerç, l’oci o el culte. Per a mostrar-ho, hem relacionat el projecte d’Haryana de Balkrishna Doshi, amb la seva lectura de l’arquitectura a través dels building elements. Hem habitat els elements que ell destaca com a característics de la cultura índia introduint el gènere a les petites coses que conformen el nostre entorn quotidià.

IMATGE_03

Paral·lelament, volíem parlar de la concepció de l’espai a l’Índia. Mentre que aquí l’experiència amb l’espai es dualitza entre espai públic i espai privat, a l’Índia la línia que els separa es desdibuixa obtenint una gradació d’espais entre el dins i el fora: l’espai públic, el semi-públic, el semi-privat i el privat. L’espai semipúblic és aquell compartit per els veïns del barri, on es coneixen, on es saluden. D’altra banda, l’espai semi-privat és aquell compartit pels membre de dues o tres famílies en les quals les relacions són molt properes. Es tracta d’ espais més acotats, on es realitzen les tasques més domestiques.

PROPOSTA TEÒRICA: WOMEN RESOURCE ZONE

El concepte de Women Resource Zone (WRZ), ideat per l’arquitecta Zaida Muxí i la treballadora social Shivani Gautam, consisteix en una sèrie de serveis, equipaments i espais de socialització connectats a través d’una xarxa urbana de vies segures (Pla d’Igualtat de Gènere) que facilita a la dona l’accés als recursos vitals i a les infraestructures, a l’hora que li permet combinar les tasques com a cuidadora de la família i com a treballadora. La suma de tots aquests elements genera més presència de la dona a l’espai públic donant-li una major igualtat d’oportunitats.

IMATGE_04

El programa del WRZ es divideix en dues parts: bàsica i específica. El programa bàsic és comú a tots els WRZ i garanteix l’assistència, la formació i el suport a la dona. En canvi, el programa específic és el que està relacionat amb la part productiva i es decideix en funció dels requeriments del lloc i de les habilitats de seves usuàries.

IMATGE_05

PROPOSTA TEÒRICA: PLA URBÀ D’IGUALTAT DE GÈNERE

El Pla Urbà d’Igualtat de Gènere (Gender Equal Urban Planning, GEUP) es desenvolupa a partir d’un procés conjunt amb grups de dones, estudiants i tècnics i tècniques locals. El GEUP és una xarxa de” vies segures” que vincula punts estratègics dels recorreguts quotidians de les dones i posa en relació els equipaments existents amb els equipaments i espais públics proposats (WRZ). Es defineixen quins són els requeriments que ha de complir la xarxa i s’estudien els diversos factors que tenen relació amb la percepció i la organització de l’espai públic. Aquests requisits es classifiquen segons sis temes principals: SEGURETAT, TASQUES REPRODUCTIVES, TASQUES PRODUCTIVES, COMUNITAT, MOBILITAT I RECURSOS. Com exemple, volem destacar la importància de que el disseny urbà permeti tenir un control global de l’entorn, evitant els murs cecs, els entrants i sortints en façana o la mala il·luminació. Un altre exemple, davant la problemàtica de la falta de banys públics per a dones, és la importància de situar banys públics per a dones amb criteris de disseny adequats: control visual ampli als accessos i que aquests tinguin un accés independent al dels homes.

DOS CASOS PRÀCTICS

¿Com s’aplica un Pla d’Igualtat de Gènere a una situació real? Des de EqualSaree hem desenvolupat dos casos pràctics, el primer en un context urbà i el segon en un context rural.

IMATGE_06
El primer cas te lloc a Okhla, un assentament musulmà, d’aproximadament 500.000 habitants, situat al sud-est de Delhi. A Índia, els musulmans són una comunitat religiosa minoritària i discriminada. Es troben, en molts casos, desemparats per la llei pel que apliquen les seves pròpies lleis, les “Muslim Personal Laws”, sota les quals les dones pateixen moltes restriccions.  Tenen problemes per establir-se en barris no-musulmans i per accedir als recursos, acaben assentant-se en zones no regulades urbanísticament i normalment aïllades. Okhla ha crescut molt ràpidament amb l’arribada dels musulmans de les zones rurals durant els últims 40 anys. Aquest creixement, regit per motivacions econòmiques especulatives, ha provocat que els pocs equipaments i serveis del barri siguin de caràcter privat i que no s’hagin planificat en relació a les necessitats dels i de les usuàries.

IMATGE_07

Els nostres objectius principals per Okhla són: apoderar a les dones, resoldre la falta d’equipaments i augmentar la interacció entre barris aïllats. Per poder desenvolupar el GEUP i assolir els nostres objectius vam treballar amb els i les estudiants d’arquitectura de Jamia Millia Islamia, la universitat musulmana situada a Okhla, i amb les organitzacions de dones actives de la zona, que ens van servir de pont per tenir accés a la participació del major nombre possible de dones. Dels tallers es va extreure la informació dels recorreguts principals que formen la xarxa de vies segures i es va determinar l’emplaçament de cada WRZ i el seu programa específic.

En quan als WRZ, dos d’ells es van dissenyar dins del marc dels Tallers Universitaris “Urban International Workshop Bcn-Delhi” (genderequalurbanplannning.tumblr.com) i quatre van ser desenvolupats com a Projectes Finals de Carrera a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) amb els següents programes específics: A-Centre d’Horticultura, B-Mercat i habitatges temporals, C-Centre d’atenció familiar i D-Centre de nit per “rickshawpullers”.

El segon cas d’aplicació ha tingut lloc al poble de Muhar, Shivpuri, on trobem un assentament de la tribu Saharia. Els Saharia han viscut sempre en sinergia amb la natura i aïllats de la civilització, però a causa de la nacionalització dels boscos, estan sent expulsats paulatinament del seu hàbitat. Actualment, és considerada una de les tribus més vulnerables a perdre la seva identitat i viu una situació socio-econòmica molt complicada, no sent acceptats per la resta de la societat. La dona tribal pateix, a més, la discriminació per gènere i té una gran càrrega de treball sent la responsable de la major part de les activitats de subsistència.Front aquesta situació, el govern ha començat a treballar amb les dones a través dels Self Help Groups (grups homogenis de dones que funcionen amb micro-crèdits) que els hi dona eines per a generar ingressos. L’existència d’aquests grups ja organitzats evidencia i potencia l’oportunitat d’implementació del GEUP.

xarxa rural

Amb el context com a punt de partida i amb la informació extreta de les activitats participatives fetes amb les dones i amb l’ajuda dels treballadors locals, s’extreu una problemàtica per tal de detectar els punts claus a l’hora d’implementar el GEUP. Els objectius a Muhar són: (1) integrar la comunitat tribal a través de l’apoderament de la dona -posant en valor les seves tasques diàries- i del desenvolupament dels recursos naturals – pla de reforestació i gestió d’aigua i de residus- i (2) resoldre la falta de serveis bàsics (llar d’infants, punts d’aigua, assistència mèdica…). La xarxa es resol a partir de tres punt estratègics (l’assentament tribal, l’escola i el WRZ) al voltant dels quals s’estén la massa arbòria. Com a WRZ es proposa un Centre de producció de Ghee (mantega clarificada).

El Pla d’Igualtat de Gènere ens ha permès dissenyar estratègies urbanes amb perspectiva de gènere en dos contextos ben diferenciats. Considerem que aquesta metodologia té la suficient flexibilitat com per adaptar-se a condicions específiques i que permetria la rèplica en altres contextos.

Julia Goula

Julia Goula és arquitecta.

Carla Amat

Carla Amat és arquitecta.

Dafne Saldaña

Dafne Saldaña és arquitecta.

Helena Cardona

Helena Cardona és arquitecta.

Deixa un comentari