RECuperar el REC

Igualada

RECuperar el REC

INTRODUCCIÓ
El projecte, ubicat al barri del Rec d’Igualada, pren com a punt de partida una pregunta sorgida arran de l’aprovació inicial i posterior retirada d’un nou pla d’ordenació urbanística municipal l’any 2010. Podrien arribar a ser compatibles uns plantejaments de màxim rendiment del sòl com els que proposava el nou POUM d’Igualada amb la voluntat d’una part de la societat igualadina contrària a la desaparició del barri del Rec?

Rec_5

Malgrat que el context socioeconòmic actual obligaria a revisar i a posar en crisi uns valors d’edificabilitat propis de la dècada passada, es decideix mantenir-los invariables entenent que de no haver estat per uns costos de cessió i urbanització excessius, el sostre edificat que plantejava el POUM semblava un bon punt de partida per al conjunt de propietaris. Aquest plantejament de màxims, doncs, s’equipara amb la llista d’elements patrimonials a conservar presentada per l’Associació d’Amics del Rec com a al·legació al mateix POUM. Dues respostes de dues posicions aparentment enfrontades, davant d’un mateix plantejament. Per tant, el projecte estudiarà la viabilitat d’encabir el 100% del què preveia el nou pla d’ordenació respectant el 100% dels edificis susceptibles de ser catalogats, ja sigui a nivell individual o dins d’un hipotètic conjunt de valor paisatgístic.

PROPOSTA URBANA

Rec_10
Com a punt de partida fonamental per a la comprensió del teixit urbà sobre el qual es treballa, es realitza un aixecament minuciós de bona part de l’àmbit d’actuació. Es redibuixen un total de 8 conjunts industrials, i es desestima insistir en l’accés d’aquells altres que es troben immersos en processos judicials, bancaris, etc. La visió global de plantes, alçats i seccions que s’obté mostren de manera nítida la complexa realitat del Rec: superposició, reformes, ampliacions i amputacions successives, reutilització i rebuig… són conceptes que construeixen aquest Rec. Una realitat en evolució constant, una superposició de capes a partir de la mínima transformació necessària en cada moment, de la mínima inversió per a una millor adaptació als canvis de la indústria i la tècnica, un aprofitament màxim dels recursos materials propis que són reaprofitats, desmuntats i recol·locats segons les noves necessitats.

Rec_13

És només sobre aquesta base que es poden traçar unes línies d’actuació que prenguin en consideració totes les arestes del Rec. L’estratègia urbana es perfila a partir de la recuperació i posada en valor de tot un conjunt d’espais exteriors que ja són característics de la indústria adobera: patis interiors, passatges de connexió, porxos, horts… A partir d’un enderroc programat i selectiu en les àrees més denses, s’aconsegueix connectar petits espais existents sense desnaturalitzar-los; se’ls dota d’una escala suficient per esdevenir generadors de vida urbana sense oblidar l’escala del barri, dels carrers estrets i dels racons silenciosos.

Rec_16b2

Aquesta nova capa de recorreguts oberts es nodreix també d’estudiar les possibilitats de transformació de les indústries existents en habitatges i/o locals comercials. Per tal d’encabir el programa plantejat pel POUM, es determina una distribució d’usos i es preveuen, d’una banda, nous enderrocs puntuals necessaris per fer viable aquesta reconversió en aquelles àrees més denses, contribuint a l’ampliació de l’espai públic. D’altra banda, es projecta també la construcció de nous edificis en aquells punts, sobretot a l’àrea central, on la presència de solars encara buits podria afeblir la continuïtat de la trama urbana. Al final del procés, en el conjunt de les tres illes s’aconsegueix encabir-hi a grans trets el mateix sostre residencial que plantejava el POUM i fins i tot s’obté un excedent de sostre comercial.

Rec_15

El projecte d’un outlet a les afores d’Igualada dedicat al tèxtil característic de la ciutat, ara aturat, ens permet donar com a bons els resultats obtinguts i es contempla la possibilitat de treballar una proposta d’outlet sense la necessitat de crear un nou complex, aprofitant la trama existent i la situació privilegiada del barri a tocar del centre històric.

Rec_14

El plantejament presentat per aquestes tres illes, a més a més, es converteix en un model extensible a bona part del barri, especialment en el sector oest, on la trama de petits espais preexistents requereix una actuació de mínims per tal de quedar interconnectada.

Rec_21

Més enllà de la definició d’uns criteris de planejament urbanístic, el projecte planteja també la definició de l’espai públic a partir de la reutilització d’elements provinents dels enderrocs que l’aniran generant, seguint la lògica de reutilització i aprofitament de materials que ha anat configurant el barri al llargs dels anys. D’aquesta manera, es projecta la nova plaça interior, pavimentació, vegetació, mobiliari i altres elements singulars com la barana del rec a la façana sud. En tots els casos, es tracta d’estratègies aplicades a un cas concret però que permeten ser exportades a d’altres actuacions dins del mateix barri, ja que neixen d’ell.

PROPOSTA ARQUITECTÒNICA

Rec_25
A una escala menor, el projecte se centra en un dels edificis més representatius d’aquesta realitat complexa que és el Rec avui i planteja tot un seguit d’actuacions per tal d’adaptar-lo als nous usos previstos. Es treballa en el conjunt format per Cal Castelltort i Cal Ton del Jaume, tres edificis antigament independents però que es troben avui unificats i amb espais cedits i/o compartits amb Cal Valls i Cal Palmés. Es tracta d’una intervenció de mínims que, alhora, permet imaginar estratègies aplicables a bona part de les naus que configuren el barri i amb qui comparteix molts trets tipològics característics.

Rec_20b

La proposta urbana (generació d’espai públic interior d’illa) i la necessitat de canviarne l’ús industrial tradicional a equipament mixt (disminució de la profunditat edificable) requereixen d’un buidat exterior que es planteja de manera que no elimini completament cap estrat concret i l’edifici sigui capaç de seguir mostrant la superposició de totes les capes i transformacions preexistents. Aquesta estratègia a nivell urbà es repeteix a l’espai interior, amb el buidat d’una crugia intermitja. La planta baixa del conjunt, amb una sola façana a sud i una profunditat de més de 20m de profunditat, requeria una actuació per millorar-ne les condicions d’il·luminació i ventilació natural. El fet de ser alhora, però, la planta més representativa i amb una arquitectura de major caràcter i identitat, dificulta la possibilitat d’operar-hi i s’opta per fer coincidir aquest buidat amb l’únic tram de sostre que no disposa d’arcs o voltes, i on el forjat de bigues metàl·liques i revoltó ceràmic està afectat per l’alta humitat i l’ús d’agents químics propi de les operacions de ribera.

Rec_20

Ens trobem, per tant, amb una mateixa operació que es repeteix a l’exterior, on genera dues noves façanes, i a l’interior on apareix un atri central que dota el conjunt d’un espai representatiu de la seva nova dimensió pública sense alterar la naturalesa dels espais annexes que hi desemboquen. Una façana exterior i una nova façana interna. Un procés, dues localitzacions i dos nous nuclis de circulació vertical requerits.

Si d’una banda l’ascensor s’ubicarà aprofitant el fossat de l’antic muntacàrregues, de l’altra caldrà projectar dues noves escales: una exterior configurant alhora la façana oest, i una d’interior en l’atri central. Per mantenir l’essència del caràcter industrial del barri, la temporalitat, la precarietat i l’ús de recursos mínims, etc, s’instal·laran aquests elements sobre unes bastides d’obra que esdevindran permanents. Sobre aquestes bastides, l’escala es deixarà caure com una catifa d’acer corten, mentre els rodons que configuren la barana s’expandiran per la resta de façanes, de baranes, i seran alhora el brise-soleil i la base per a la vegetació que hi haurà de donar ombra. Una seqüència de verticals que segueix el perímetre rectilini del buidat interior, mentre que a fora es corba per convertir la nova façana en passeres generoses, espais de relació entre els usuaris del centre i entre el centre i la plaça.

Rec_22

Rec_24

Amb això, Cal Domènech podria ja ser un centre comercial, una biblioteca o un edifici d’oficines. Podria ser un alberg, un conjunt d’habitatges experimentals o qualsevol altre equipament municipal. En la definició del detall, però, s’opta per definir-lo com una plataforma de reforç de tot un conjunt d’inicitiaves que han anat sorgint des del propi barri i que són l’essència del procés de revitalització que s’hi està duent a terme. Una plataforma mixta público-privada, on s’hi combina un petit taller i espais de venda informals per a joves dissenyadors independents, amb espais comercials per a marques consolidades que hi actuïn com a reclam. La planta baixa, per la seva potència com a espai identitari del barri, resta obert a convertir-se en allò que sigui necessari en cada moment: presentació de col·leccions, plató fotogràfic, espai expositiu, sala polivalent…. És en aquest procés que es plantegen possibles usos per a la recuperació d’estructures interiors actualment en desús, com els clots de les adoberies en nous espais de producció.

Des de l’escala urbana al detall, amb una sabata i una espardenya. Una sabata que sigui capaç de donar la solidesa, seguretat i elegància d’un espai digne; i una espardenya que, si bé es justifica per si sola en el context actual, respon només a la voluntat de sotmetre’s a la realitat, la tradició i la manera de fer d’un entorn que ha tingut sempre una lògica pròpia. Una lògica que ha estat i hauria de seguir sent simplement lògica.

+ Informació: entrevista al Diari d’Anoia

Rec_16

Toni Valls

Toni Valls és arquitecte.

Deixa un comentari