La Lleialtat Santsenca

Barri de Sants, Barcelona

La Lleialtat Santsenca

La Lleialtat Santsenca va ser una cooperativa obrera de consum fundada a Sants, el 1891. Després de passar per diferents ubicacions el 1928 va construir la seva pròpia seu al número 31 del carrer Olzinelles. Des del 2006 l’edifici és propietat municipal, i encara que està protegit i està qualificat com a equipament es troba buit i en desús. Per aquest motiu una plataforma de més de seixanta entitats del barri el reclamen per un espai veïnal que serveixi de punt de trobada per a la cultura popular i cooperativa.

cronograma

La Lleialtat Santsenca pretén ser una nova tipologia d’equipament referent a la ciutat, tan pel que fa la programació, la gestió com l’ús de l’espai. Per aquest motiu s’han estat visitant i estudiant diferents llocs de la ciutat per extreure’n les virtuts i superar models caducs, com són els “hotels d’entitats”. La proposta no permet espais privatius i estudia els futurs usuaris per una major eficiència al llarg del dia, veient quins col·lectius desenvolupen la seva activitat en hores diferents poden utilitzar els mateixos espais. Aquesta decisió també intenta provocar un major treball en xarxa i col·laboració entre persones i entitats. Els usos, treballats amb enquestes i tallers amb les entitats.

participacio

Alguns detalls del procés participatiu

Els usos inclouen un bar-cuina, espai per a cooperatives de consum, magatzem i buc d’assaig a la planta baixa; espais per a entitats a la planta de Maria Victòria; una sala d’actes i una de taller a la primera planta, amb un espai d’entrada (foyer); un centre de documentació a la segona; i un espai per a joves i infants amb sortida al terrat del tercer pis.

img1

seccio

Secció pel pati

Planta baixa i planta primera

Planta baixa i planta primera

Un dels punts de partida del projecte és la complexa forma de la parcel·la, fruit de l’origen agrari de Sants. L’edifici té forma de “L”, amb una façana monumental en cantonada i una posterior en un carrer que s’acabarà d’obrir en un futur que ara només s’utilitza com a sortida d’emergència. Això genera una oportunitat d’una nova façana i nous recorreguts. També ens trobem però en molta superfície de mitgera, fet que provoca una necessitat d’aportar aire i llum al centre de l’edifici. Aquest fet, sumat a la importància de les circulacions verticals (dues escales obligatòries per incendis, sala principal a 6,9m de la cota de carrer,…), és el que porta a construir un pati central que reculli totes aquestes voluntats. Aquest, com els antics patis senyorials, recull l’escala que rodeja per arribar al primer pis on hi ha les dues sales polivalents, mentre després es comprimeix per continuar a les plantes superiors.

 

escala2

obertura

La segona escala es recolza sobre la nova façana del carrer Maria Victòria, separant l’edifici del veí, recollint d’aquesta manera més llum darrera d’un mur de pavès i una tela metàl·lica, que a la vegada ajuda a denotar el caràcter públic de l’edifici. Aqueta escala, obligatòria per normativa, permetrà un ús més autònom dels espais.

Exemple dels aixecaments

Exemple dels aixecaments

programa-nou

Diagrama de distribució dels usos

Un cop acabat el PFC vaig seguir vinculat a la Plataforma La Lleialtat Santsenca a través de LaCol. El meu treball acadèmic va ser com a base per definir el Pla d’Usos. A l’estiu de 2012 es va convocar el concurs per a la seva rehabilitació seguint les bases que va redactar LaCol per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona. A la vegada vam representar als veïns en el jurat que va fallar a favor de la proposta “Hora del pati” d’H Arquitectes. Podeu descarregar l’estudi de LaCol en PDF (70MB, feu clic amb el botó dret aquí i seleccioneu “desar l’enllaç”).

H Arquitectes

Proposta guanyadora d’H Arquitectes

Carles Baiges

Carles Baiges és arquitecte del col·lectiu LaCol i estudiant de Sociologia Urbana a la Universiteit van Amsterdam.
carlesbaiges.tumblr.com

Deixa un comentari