Les Xarxes d’Horts Urbans de Barcelona (en plural)

Les Xarxes d’Horts Urbans de Barcelona (en plural)

Els articles només expressen la opinió dels seus autors

Mapa de les Xarxes

La xarxa d’horts urbans és una iniciativa de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona que va arrencar l’any 1997 amb els objectius de recuperar zones verdes, proporcionar als jubilats espai de cultiu i entreteniment i acostar a les escoles al coneixement de la realitat agrícola. No hi ha cap dubte que el balanç de la iniciativa és positiu i tant la demanda com la oferta de parcel·les ha crescut els darrers anys. Els seus objectius, però son molt poc ambiciosos tenint en compte el potencial que té un hort a nivell urbà, a nivell ambiental, però sobretot a nivell social. Existeixen altres models al marge dels institucionals que ofereixen experiències molt més enriquidores.

El programa de participació de la xarxa d’horts urbans és una iniciativa de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona que va arrencar l’any 1997 amb la posada en marxa dels horts de Can Mestres, una antiga masia rehabilitada amb un espai d’horts i una granja per a que Parcs i Jardins hi desenvolupi part de les seves activitats educatives adreçades a nens i nenes.

Campanya de l’Ajuntament de Barcelona

Campanya de l’Ajuntament de Barcelona

Aquest programa va dirigit als jubilats i jubilades de Barcelona i quan va nàixer tenia per objectius, mitjançant la participació i la integració dels ciutadans, transformar espais urbans en espais verds i públics, oferint una millora ambiental i social a la ciutat. D’altra banda, donar als jubilats un espai per a conrear, aquest col·lectiu amb moltes hores lliures, pot aconseguir, per mitjà del treball manual, uns beneficis terapèutics i uns canvis d’hàbits importants per a la seva salut. Per últim, acostar les escoles al coneixement de la realitat agrícola, actualment ignorada ja que els nens i nenes sovint desconeixen el conreu i l’obtenció de molts aliments que consumeixen acostumats a rebre’l d’una manera més o menys manipulada.

Els horts urbans, però, existien molt abans que existís aquesta xarxa d’horts pública. Fa no tants anys, les vessants de Montjuïc o el Carmel, Horta o les riberes del Besòs i el Llobregat, estaven cobertes per un mosaic de parcel·les hortícoles. Durant la segona meitat del segle vint el barraquisme també va fer engegar un gran nombre de mini-parcel·les dedicades a produir aliments. La gran majoria han estat engolides pel creixement urbà, substituint el cultiu d’hortalisses pel d’hipoteques i deixant la nostra alimentació en mans d’un model de producció industrial, en el que allò que mengem prové d’hivernacles llunyans, transportat amb camions amb càmeres frigorífiques i envasat en plàstic.

La idea de la ciutat com a productora d’aliments és quelcom comú al llarg de la història, però ara pren força des de l’ecologisme com a resposta al model actual. De fet reapareixien molts horts urbans entesos d’aquesta manera durant la dècada dels seixanta i setanta als Estats Units en el context de crisi financera com a medis d’autogestió i suport comunitari. També aleshores va nàixer la Green Guerrilla a Nova York, el grup activista que okupava solars abandonats o deteriorats per a convertir-los en horts comunitaris. Des d’aquesta vessant de l’ecologisme i l’autogestió comencen a aparèixer els horts urbans també a Europa. Així doncs és una iniciativa que sorgeix de moviments ecologistes, lligats al decreixement, al neo-ruralisme, etc. y que pretén no només donar nous espais verds a la ciutat, oferir un espai i millors condicions als jubilats o apropar el món agrícola a l’ensenyament, que també, sinó ser una resposta al model de grans metròpolis especialitzades, al model agro-alimentari industrialitzat, fomentar l’agricultura ecològica i també oferir una nova xarxa de relacions entre veïns de totes les edats, a través no solament de l’intercanvi de productes sinó possiblement a través d’una gestió comunitària de l’hort, de l’auto-ocupació, la formació o altres activitats vinculades.

La xarxa d’horts municipals està lluny d’aspirar a ser un model alternatiu, no és tan ambiciós. Actualment, compta amb 321 parcel·les distribuïdes en 12 horts arreu de la ciutat. Tot i que cada districte compta com a mínim amb un hort, estan distribuïts d’una manera més aviat perifèrica. Gràcies a la inversió pública els horts compten amb unes condicions i una infraestructura necessàries per al seu funcionament. Les parcel·les són d’entre 25 i 40m2 i compten amb petites construccions per a l’emmagatzematge d’utensilis, guixetes, serveis, etc. Cal que tinguin bon assolellament, amb la qual cosa no poden tenir davant edificacions altes o perímetres arbrats. Això sí, els perímetres han de estar tancats, ja que l’horari és limitat al del personal de Parcs i Jardins. Com veiem, tot i ser espais de propietat i gestió pública no es converteixen en veritables espais públics en haver de romandre tancats. Els horts han de ser accessibles tant a persones com a vehicles, comptar amb il·luminació i una zona d’estar per a poder descansar. Alguns horts urbans, com els de Can Mestres o Can Cadena, a més, formen part d’un equipament major que incorpora altres usos com ara el de la granja escola.

Fotografia de l’Hort de Pedralbes de Barcelona pel Medi Ambient (Ajuntament de Barcelona)

Fotografia de l’Hort de Pedralbes de Barcelona pel Medi Ambient (Ajuntament de Barcelona)

Els horts municipals funcionen mitjançant una cessió del seu ús per al cultiu. Per a optar a una cessió d’aquest tipus cal ser major de 65 anys, ser resident del districte corresponent i omplir la sol·licitud formal en el període d’inscripció obert a l’efecte. Efectivament, les cessions son a ciutadans particulars, quedant exclosos col·lectius o entitats, i l’ús és exclusivament familiar. La condició d’hort familiar, a més d’evitar usos inapropiats o fora dels previstos de les parcel·les com tenir-hi animals, explotar altres recursos com pous, emmagatzemar deixalles, etc. obliga a que les hortalisses, fruites o herbes que es puguin collir, siguin destinades únicament al consum familiar i no entrin així al mercat, quedant prohibida la seva distribució i venda.

Afortunadament la xarxa municipal es veu complementada per molts altres models d’horts dins la ciutat. Existeixen horts que poden ser igualment supervisats però de gestió compartida, com ara els horts escolars. Aquests horts son supervisats pel centre i gestionats com a part del programa educatiu del mateix. D’altres en canvi poden ser iniciatives al marge de l’administració pública, sent autogestionats, ja sigui per ciutadans individualment o per col·lectius o associacions. De fet, la xarxa municipal no neix com a iniciativa institucional, sinó ciutadana. El primer hort de la xarxa en ser cultivat no va ser el de Can Mestres, sinó l’Hort de l’Avi, unes parcel·les que pertanyien a l’antiga casa del guarda del Park Güell, que ell mateix explotava per auto-abastir-se d’hortalisses i que després de quedar abandonades un grup de gent gran van decidir cultivar l’any 1986. Aquesta proposta va acabar quallant i l’administració la va haver de regular, passant a formar part de la xarxa municipal quan aquesta es va crear a l’any 1997.

La majoria d’horts autogestionats, però, no s’han incorporat a aquesta xarxa municipal. Els que tenen més presència son els de les lleres del Besòs i el Llobregat. Aquestes zones, juntament amb les zones conreables del Prat de Llobregat, abastien d’aliments la ciutat durant molts anys, però les pressions del sector agrari han fet que molts petits agricultors no puguin fer front a preus tan baixos havent de formar cooperatives, o be cedir els terrenys a empreses més grans per a fer cultius intensius. El Parc Agrari del Prat de Llobregat s’ha consolidat, en canvi, la majoria de les parcel·les de la vora del riu han estat llogades a petits col·lectius o sobretot a jubilats, oferint-los una alternativa al bar i un espai on poden recuperar els seus llaços amb el passat. Aquest concepte si que ha estat recollit per l’ajuntament en la seva iniciativa i de fet és un dels objectius germinals de la xarxa municipal.

Fotograma de “La ciudad Jubilada” de Pau Faus

Fotograma de “La ciudad Jubilada” de Pau Faus

Aquests horts són habitualment coneguts per horts informals. La divisió de la terra en aquests casos depèn de la mida, del propietari o de la divisió que en faci el propi llogater, la divisió entre les parcel·les els serveix al mateix temps de passadissos per accedir-hi, sovint molt estrets. Hi apareixen tot tipus d’auto-construccions per a emmagatzemar eines o per poder passar el cap de setmana a l’hort. No és inusual, fins i tot, que algunes famílies hi tinguin la seva llar permanent, ja sigui per decisió pròpia o per no poder accedir a un habitatge en altres condicions. Aquests horts amb propietari també estan tancats en el seu perímetre igual que els de la xarxa municipal, però en aquest cas, l’activitat és contant al llarg de tot el dia. Degut a la seva mida reduïda no son aptes per a tot tipus de conreu ni per a l’explotació ramadera. Els robatoris són comuns, per part de gent de fora, dels propis agricultors o d’animals salvatges. A més, aquests terrenys, sovint estan sotmesos a pressions especulatives i es veuen amenaçats constantment per l’expropiació.
La tipologia que potser té més a aportar al conjunt de la ciutat és la d’horts comunitaris autogestionats. Tot i que hi ha diferents graus i formes de considerar la gestió comunitària diríem que els horts comunitaris són aquells gestionats per un grup de persones vinculades per interessos comuns entorn a l’hort i que te la voluntat d’organitzar-se i gestionar-lo. Això vol dir que no depenen de cap administració i es regeixen pel principi de l’autogestió, les seves formes d’organitzar-se no venen imposades des de cap òrgan extern sinó que es creen i es decideixen des del propi grup que hi participa. Amb alguna excepció, en la majoria de casos no hi ha cessió per part de l’ajuntament, sinó que l’emplaçament de l’hort també és autogestionat. Sovint s’okupen o recuperen solars públics o privats, buits, o en estat de deteriorament fent-ne un ús públic i social de cara al barri on es troben situats. El seu lligam amb el moviment okupa porta implícita una clara denúncia de l’especulació immobiliària i una reivindicació d’espais i equipaments socials per als barris.

El moment de màxima visibilitat d’aquest fenomen va ser possiblement durant l’acampadabcn del 15m amb l’hort indignat de Plaça Catalunya, aquest recollia i reunia gent provinent de diferents iniciatives que ja existien i va impulsar la creació de moltes altres. Els seus objectius eren treballar la terra i fomentar la pràctica agroecològica, reflexionar sobre l’espai públic introduint nous usos, facilitar l’autogestió alimentària social i mediambiental, reduir intermediaris facilitant el consum local, ecològic i just i promoure l’educació ambiental i comunitària. Com veiem son objectius molt més ambiciosos que els de l’Ajuntament.

Un referent en aquest sentit son els horts de Can Masdeu, una antiga leproseria okupada situada a la falda de Collserola. El projecte va nàixer al desembre de l’any 2001 i a l’abril del 2002 va resistir un primer intent de desallotjament, l’amenaça encara dura avui dia. Quan Can Masdeu fou okupada, la masia es trobava força deteriorada, amb el temps i el treball de molta gent, avui dona allotjament més que digne al voltant de 25 persones, a més el projecte inclou un centre social ple d’activitats que donen vida a la vall i que conviden a experimentar diferents formes de relacionar-se. El centre social inclou els horts comunitaris, el pic (punt d’interacció amb Collserola, amb activitats tots els diumenges), educació agroecològica i la oficina rururbana. Tot el conjunt pretén ser autosuficient en el màxim de les seves possibilitats, plantant les hortalisses i verdures que mengen, comptant amb un lavabo compostable, una dutxa amb aigua de col·lectors solars, extraient l’aigua dels manantials, classificant la brossa en fins a vuit tipus per a reutilitzar i reciclar el màxim possible, netejant l’aigua amb un sistema de recollida d’aigües grises.

Fotografia de huertosurbanosbarcelona.wordpress

Fotografia de huertosurbanosbarcelona.wordpress

La horta de Can Masdeu està dividida en dues parts, la que és pròpia de la casa i que gestionen els residents, i els horts comunitaris, un exercici d’autogestió popular en el que participen al voltant de cent persones. En aquests horts es practica una agricultura ecològica i tradicional, a més, gràcies al treball comunitari també s’han recuperat les antigues terrasses abandonades, les basses i les sèquies. Fa servir aigües grises reciclades de manera ecològica i distribuïda per goteig i compta amb un lloc específic per al compostatge dels residus orgànics. Can Masdeu com es pot comprovar en la primera visita, no és només un hort urbà, és un gran projecte que ofereix una resposta alternativa a gairebé tots els nivells (sobirania alimentaria, medi ambient, habitatge, ciutat, gestió, activitats, relacions veïnals…).
Altres experiències en aquest sentit que trobem a la ciutat de Barcelona son l’Hort Okupat del Clot- Camp de l’Arpa, que neix com a resposta a la gran quantitat de solars buits del barri; l’Hort de la Calogne, que està vinculat al col·lectiu Salvem la Colònia Castells; l’Hort Comunitari de Gràcia, a un solar okupat per a donar un nou espai als veins; l’Hort de Sant Andreu del Palomar “akí me planto”, on no queda ningú dels que va començar; l’Hortet de la UB del Raval, nascut de les lluites estudiantils anti-Bologne; L’Hort del Xino, situat a l’antic solar del CSO Ruïna Amàlia; l’Hort del Forat de la Vergonya, pel qual es va aconseguir la cessió d’un espai després de forts conflictes amb l’ajuntament; L’Hort del Poblenou; l’Hort del Fort Pienc; L’Hortet de l’Autònoma…

Fotografia d’Investigació Canyera a l'Hort del Xino

Fotografia d’Investigació Canyera a l’Hort del Xino

No tots els horts comunitaris autogestionats ofereixen un projecte integral de l’escala de Can Masdeu, però la majoria si que parteixen de la mateixa línia ideològica. Sorgeixen com a resposta a la societat capitalista on les relacions amb l’entorn i amb la gent estan marcades pel consum de masses i la satisfacció de necessitats a traves del mercat, tot volent crear una alternativa des de la comunitat, que reprodueixi llibertat i no benefici econòmic.
De la mateixa manera que la xarxa municipal d’hort urbans s’ha anat fent més amplia, els horts urbans comunitaris també han anat creixent en nombre, sigui al marge de les institucions com fins ara o recolzant-se en iniciatives municipals com el polèmic Pla de Buits, que malgrat les seves contradiccions ha aconseguit projectes per a revitalitzar 15 solars buits de la ciutat (4 solars han quedat deserts). La prova de que l’horta es una activitat òptima per a la regeneració urbana i del teixit social, és que 9 d’aquest 15 projectes contemplen un hort urbà. Com a exemple el numero 37 de l’avinguda Vallcarca, on la Fundació Ametller, amb la col·laboració del Centre Obert Heura, Llar de Pau i Tarpuna, engegarà un hort urbà per ocupar a persones sense sostre per millorar els seus hàbits i la seva autoestima.

 

 

Marc Fernandez

Marc Fernández va ser alumne de l'assignatura el curs 2013-2014

Deixa un comentari